a.
Descripció de
conjunt.
El ca mè mallorquí no és molt gros, té una
mida mitjana, un poc per davall de l’eumètrica de l’espècie. És d’estampa
senzilla, sòbria i rústica, que transmet al mateix tems fortalesa. Al primer
cop de vista no trobam característiques destacades en la seva morfologia. Res
no crida l’atenció, però la seva morfologia forma un conjunt molt harmònic.
L’alçada a la creu està entre els 45 i 55 cm. les femelles i els 50 i 60 cm. els mascles. La relació de l’alçada a la creu amb la longitud corporal és quasi quadrada en els mascles, és a dir que la llargària i l’alçada del cos són quasi iguals. Les femelles són més llargues que altes, formant un rectangle. Els mascles sempre són més voluminosos que les femelles, amb un clar diformisme sexual.
b.
Temperament
El Ca Mè és de temperament noble, dòcil,
obedient, amorós, gens violent, no limfàtic, i sorprèn per la seva gran
fortalesa a la caça, que és la seva aptitud principal.
c.
Utilitat
Té un sistema de caça molt pausat, caça amb
el nas a mitja alçària, a prop de l’amo i és molt adient pels mals plans i
espessos.
El cap no és gaire gros en relació al cos, la
cavitat craniana és ampla i conté una gran massa encefàlica que proporciona
bona intel·ligència. El crani, quadrat, té igual amplària que llargària. El
morro és un poc més curt que el crani. Les línies superiors del crani i cara
són de perfil recte o lleugerament bombat. Aquests eixos cràniofacials són
paral·lels o una mica convergents entre si. La depressió frontonasal o salt
entre els dos perfils és acusat. El crani presenta una prominència al clatell,
anomenada “cresta” o “botó occipital”. Des d’allà parteix un solc cap a la
cara, passant enmig dels ulls.
Les arcades orbitals són notòries, els músculs
masseters són forts i voluminosos. Contribueixen a l’amplària del cap i
reflecteixen el poder i la força de la mossegada per fer la portada.
L’ajustament dental de les mandíbules
superior i inferior es fa en tisores. Això vol dir que els incisius superiors
tanquen just per davant dels inferiors.
Els llavis superiors estan en posició caiguda
i són gruixats, però sense fer impressió ni de fluixetat ni de baveig. El
llambrot i llavis inferiors són ajustats i no es veuen, ja que queden per
davall dels llavis superiors.
El nas és ample, gruixat i el color està en
consonància amb el pèl. Els ulls no són molt grossos, de forma triangular, i el
seu color varia entre mel clara i obscura, segons el color del ca. Té les
parpelles ben aferrades.
L’orella del ca mè és un distintiu molt
característic de la raça, és de tamany mig. La inserció de l’orella al crani és
alta, ampla i convé que sigui davantera. Cau cap al costat de la cara, sense
plecs de cap tipus, té l’acabament inferior rodó i l’animal la mou amb atenció,
en posició perpendicular a la cara.
El coll és curt, amb el perfil superior recte
o lleugerament arquejat.
Es gruixat i amb tendència a
l’horitzontalitat. Alguns exemplars presenten papada simple o doble poc
desenvolupada.
El pit és ample, molt profund i de costellam
un poc arquejat, que li dóna gran resistència a la tasca de la caça. El ventre
és ple, sense parèixer feixuc.
La línia dorsolumbar és horitzontal. La gropa
inclinada, uns 45 graus, seca de carn.
La coa és relativament curta, de naixement
gruixat, s’aprima en la llargària.
Caiguda, mai supera el garró. De naixement
baix. És molt mòbil i expressiva.
Membres gruixats, ben musculats. Els
anteriors ben separats, un de l’altra per un pit que sobresurt. Travador llarg
i inclinat.
L’espatlla és obliqua, amb angulació
escapulohumeral accentuada, com pertoca a un ca trotador
Els posteriors tenen una angulació
tibiofemoral poc acusada, amb la tíbia plana.
Els peus són curts, amples i ovalats, amb ungles
fortes i dits separat.
La pell és gruixada i un poc desferrada del
cos. No té plecs, llevat de la papada.
El pèl és curt, llis, gruixat, molt dens, i
arriba fins al ventre.
El seu color és molt variat: Negre; Blanc i
negre clapat i mosquejat; Marró; Blanc i marró, clapat i mosquejat; Blanc i
taronja, clapat i mosquejat; Blanc i llimona, clapat i mosquejat; i Tricolor
(efecte “foc” sobre els altres colors).
A més dels defectes d’estructura o morfologia
de l’espècie, n’existeixen de tipicitat dins el tipus de ca mè:
-
Tipus
brevilini.
-
Gran
nerviositat.
-
Esveltesa, amb
el ventre molt recollit.
-
Cap massa
estret i llarg.
-
Nas xapat.
-
Morros massa
grossos, amb baveig.
-
Orelles amb
plecs, o d’inserció baixa.
-
Escassa
capacitat toràcica.
-
Espatlles
dretes.
-
Coll prim,
llarg i alt.
-
Molta angulació
tibiofemoral.
-
Travador curt i
dret.