REFERÈNCIES
HISTÒRIQUES
Sense cap dubte és el Ca Mè, una de les races de les Balears amb més
referències històriques. Primer dins documents de variat component, com
normes de caça o regulació de tinença d’animals, passant per al·lusions
a la caça o maneres de caçar, fins arribar segle XIX a textos molt concisos
sobre aquests cans i la seva manera de caçar.
De dins el gran conjunt de referències històriques al Ca Mè,
reproduïm a continuació uns fragments de les més destacades, ja sigui per l’importància
del text, de l’autor, o l’antiguitat de la cita.
-
Llibre de Mostassaf; Pons,
A.
Contra caçadors. “AHM” Preg. 1385 – 92. fol 92. Mallorca, 9 agost
1392.
“Ara oiats, que us mana lo honorable mossèn Francesch Sagarriga
cavaller, conseller del senyor Rey e governador del regne de Malorques, que
null hom en neguna persona de qualque condició o stament sia, no gos cassar
en fer cassar ab ballesta en ab ca de mostra en nengun engin en la illa de
Mallorques, sots pena de cent sols e de perdre lo ca e la ballesta, sens tota
mercè.”
-
Llibre de lletres Comunes.
Núm. 72. 1397. (AHM).
En Berenguer de Montegut, Alamat lo batle darta o a son lochtinent saluts e dileccio. Com nos haiam dada licencia en Gili descoombers daqueixa parroquia que sens incurrement de alcuna pena puxe cassar o fer cassar ab un can de mostra per tota aquexa parroquia per tant vos deim e manam que la dita licencia obseruets e contra noy vingats per alcuna raho. Dat en Mallorques a iiij dies dabril any MCCCxCvij. Vidit Berenguer de Montegut.
-
Chasses et voyages. Jules
Tallien de Cabarrus. Paris 1863.
Aquest
autor havia estat Ministre Plenipotenciari de França a Guatemala i Cónsul
General a Barcelona. Conegué i caçà a tot el món. La seva mala salut el va
dur a reposar a Mallorca. Aquí conegué i caçà amb el Ca Mè, i reconegué
en aquest llibre que aquests són els millors que existeixen a Europa.
“Je résume et je persiste à dire que le chien d’arrêt de
Majorque est le meilleur et le plus complet, qu’il soit possible de trouver.”
-
Die Balearen Àrxiduc
Lluís Salvador D’Austria. 1869
La
magna obra de l’arxiduc ens deixà constància minuciosa de molts d’aspectes
de la vida quotidiana, alguns dels quals són l’única referència escrita
que existeix.
..finalmente cazan también la perdiz con escopeta, para lo cual el
cazador las hace buscar por el ca mè (perro ventador) o ca perdiguer, en las
quebradas y hondonadas en las que se esconde. También por la baja garriga, y
les disparan desde una distancia de 20 a 40 pasos,...
La
caza de la codorniz mediante la tirassa y los perros es menos común,... Se
cazan también con escopeta y perros, y un cazador diestro cobra en una
cacería hasta tres docenas de codornices.
-
El mejor perro de muestra. Jules
Tallien de Cabarrus. Barcelona 1882.
El
mateix autor de Chasses et voyages, en aquest altre llibre insisteix en
la bondat del Ca Mè per la caça. Les referències al ca mallorquí són
constants dins tot el llibre però destaquem la següent per la seva
rotunditat.
“El perro Mallorquín tiene más o menos vientos, es mejor o peor;
pero una medianía de los pachones Mallorquines vale más que todos esos
hermosos Espagneuls, Setters o Pointers. Hablo por experiencia, puesto que me
he servido de él durante veinte y cinco años, de los cuales nueve en
Mallorca mismo, tres en Tyrieste, y los demás en América. Y de los cuarenta
y nueve perros que he tenido, veinte y nueve de raza Mallorquina han pasado
por mis manos, y habré visto trabajar a otros tantos además de los mios.”
-
Los Perros de caza españoles. José
Gutierrez de la Vega. 1890.
Aquest interessant llibre sobre els cans de caça espanyols, escrit pel director de la “Biblioteca venatoria” i del diari “La Ilustración Venatoria”, dedicà tot el capítol octau al Ca Mè. Aquest capítol destaca sobretot la bona opinió que d’aquesta raça han tingut diversos autors de temes de caça.