És una de les races de les nostres illes més estimada pels caçadors i que després d’haver passat per una llarga temporada de pèrdua d’identitat genètica pels encreuaments continuats amb races foranes, ha començat la seva recuperació amb uns criteris clars tant pel que fa a la morfologia com a la forma de caçar característica del Ca mè.

Com passa sovint a les races de cans, existeix sobre el Ca mè mallorquí una abundant bibliografia història que menciona, des de el segle XIV fins al dia d’avui, les característiques i bondats d’aquesta raça i la gran difusió i apreci que tenia la mateixa a les Illes.

Sembla, i en aquest punt, coincideixen tots els autors, que el ca mè procedeix d’una agrupació racial procedent del Regne de Navarra que es va escampar per la resta de la Península i les nostres Illes, rebent a cada indret diferents influències per acomodar les seves aptituds a les necessitats de la caça a cada regió. En el nostre cas, sembla que va rebre un poc d’influència del ca eivissenc, per donar-li més agilitat i lleugeresa, el que li donà amb el temps el morfotipus actual.