El cap no és gaire gros en relació al cos, la cavitat craniana és ampla i conté una gran massa encefàlica que proporciona bona intel·ligència. El crani, quadrat, té igual amplària que llargària. El morro és un poc més curt que el crani. Les línies superiors del crani i cara són de perfil recte o lleugerament bombat. Aquests eixos cràniofacials són paral·lels o una mica convergents entre si. La depressió frontonasal o salt entre els dos perfils és acusat. El crani presenta una prominència al clatell, anomenada “cresta” o “botó occipital”. Des d’allà parteix un solc cap a la cara, passant enmig dels ulls.

Les arcades orbitals són notòries, els músculs masseters són forts i voluminosos. Contribueixen a l’amplària del cap i reflecteixen el poder i la força de la mossegada per fer la portada.

L’ajustament dental de les mandíbules superior i inferior es fa en tisores. Això vol dir que els incisius superiors tanquen just per davant dels inferiors.

Els llavis superiors estan en posició caiguda i són gruixats, però sense fer impressió ni de fluixetat ni de baveig. El llambrot i llavis inferiors són ajustats i no es veuen, ja que queden per davall dels llavis superiors.

El nas és ample, gruixat i el color està en consonància amb el pèl. Els ulls no són molt grossos, de forma triangular, i el seu color varia entre mel clara i obscura, segons el color del ca. Té les parpelles ben aferrades.

L’orella del ca mè és un distintiu molt característic de la raça, és de tamany mig. La inserció de l’orella al crani és alta, ampla i convé que sigui davantera. Cau cap al costat de la cara, sense plecs de cap tipus, té l’acabament inferior rodó i l’animal la mou amb atenció, en posició perpendicular a la cara.