Actualment el caçador empra quasi exclusivament les armes de foc, però no sempre ha esta així, i el Ca Mè, ja ajudava als caçadors mallorquins, quan aquests anaven a la cacera amb xarxes, ballestes o fins i tot amb els falcons.

Les feines principals que realitza el Ca Mè com a ca de mostra i ajudant del caçador són el localitzar les peces de caça, mostra-les al caçador, aixecar-les per posar-les a tir, i una vegada abatudes portar-les al caçador.

Però aquesta manera de fer feina per al caçador és pot fer amb diverses variants, com és ara més ràpida o més lenta, més prop o més enfora del caçador, més local o més extensa en terreny…

Això no vol dir que una sigui bona i l’altra dolenta. El que passa és que hi ha molts de tipus de terrenys, diverses espècies de caça, diferents densitats de caça, diferents edats de caçador, diferents pretensions de cacera, diferents possibilitats dels caçadors…

D’aquí, ve que hi hagi diferents races de cans de mostra, i totes serveixen per a la caça, adaptant-se més bé unes que altres, als condicionants abans anomenats.

El Ca Mè, com a una més de les races de mostra, s’adapta bé a alguns condicionants dels anomenats i en canvi a altres no, com qualsevol raça. 

La manera de caçar del Ca Mè és més bé lenta, amb el trot com a aire de feina principal. Bat molt de terreny, però no per extensió sinó per anar fent llaços i inspeccionar arreu. No s’allunya del caçador, tresca devora ell, i a més sempre està pendent de les instruccions que pugui donar-li. Si no rep ordres, el ca es gira per demanar-les. Vol ser guiat, vol estar sincronitzat amb el caçador.

En el caçar el ca porta el nas a mitja alçària, característica ben pròpia del Ca Mè, a diferència d’altres races modernes que ventejen per alt. Aquesta manera de caçar ja fou descrita al S. XIX, comparant-la amb la manera que els mens van a la pastura.

També destaca en el Ca Mè, la seva precocitat en afeccionar-se a la caça, cosa que si està ben orientada, fa que de jove ja pugui fer bon servei.

Tot això fa que el Ca Mè sigui un bon ca de mostra, per un tipus determinat de caçador: el que vulgui fer una caça lenta, o el seu caminar no sigui àgil. Aquesta lentitud, la seva constància sobre el terreny, ordre en les batudes, i el nas a mitja alçària, fan que sigui perfecte i tingui un rendiment acceptable en terrenys de vegetació espessa, difícils, i de poca caça.

Entenent la caça com a una activitat tradicional, relacionada amb les característiques particulars de la fauna, la vegetació, el clima, l’orografia, la propietat de la terra, i mils aspectes més, consideram que té una part diferenciadora i enriquidora, com és la de perpetuar tècniques, costums, gastronomia…

Per tot això, emprar un ca de raça mallorquina, a més dels avantatges tècnics que pugui tenir, té de bo que acaba de confitar l’activitat de la caça com a activitat tradicional i el seu rastre cultural diferenciat.