Sense cap dubte és el Ca Mè, una de les races de les Balears amb més referències històriques. Primer dins documents de variat component, com normes de caça o regulació de tinença d’animals, passant per al·lusions a la caça o maneres de caçar, fins arribar segle XIX a textos molt concisos sobre aquests cans i la seva manera de caçar.
De dins el gran conjunt de referències històriques al Ca Mè, reproduïm a continuació uns fragments de les més destacades, ja sigui per l’importància del text, de l’autor, o l’antiguitat de la cita.
Ara oiats, que us mana lo honorable mossèn Francesch Sagarriga cavaller, conseller del senyor Rey e governador del regne de Malorques, que null hom en neguna persona de qualque condició o stament sia, no gos cassar en fer cassar ab ballesta en ab ca de mostra en nengun engin en la illa de Mallorques, sots pena de cent sols e de perdre lo ca e la ballesta, sens tota mercè.
Contra caçadors. “AHM” Preg. 1385 – 92. fol 92. Mallorca, 9 agost 1392.
En Berenguer de Montegut, Alamat lo batle darta o a son lochtinent saluts e dileccio. Com nos haiam dada licencia en Gili descoombers daqueixa parroquia que sens incurrement de alcuna pena puxe cassar o fer cassar ab un can de mostra per tota aquexa parroquia per tant vos deim e manam que la dita licencia obseruets e contra noy vingats per alcuna raho. Dat en Mallorques a iiij dies dabril any MCCCxCvij. Vidit Berenguer de Montegut.
Je résume et je persiste à dire que le chien d’arrêt de Majorque est le meilleur et le plus complet, qu’il soit possible de trouver.
..finalmente cazan también la perdiz con escopeta, para lo cual el cazador las hace buscar por el ca mè (perro ventador) o ca perdiguer, en las quebradas y hondonadas en las que se esconde. También por la baja garriga, y les disparan desde una distancia de 20 a 40 pasos,...
La magna obra de l’arxiduc ens deixà constància minuciosa de molts d’aspectes de la vida quotidiana, alguns dels quals són l’única referència escrita que existeix.
El perro Mallorquín tiene más o menos vientos, es mejor o peor; pero una medianía de los pachones Mallorquines vale más que todos esos hermosos Espagneuls, Setters o Pointers. Hablo por experiencia, puesto que me he servido de él durante veinte y cinco años, de los cuales nueve en Mallorca mismo, tres en Tyrieste, y los demás en América. Y de los cuarenta y nueve perros que he tenido, veinte y nueve de raza Mallorquina han pasado por mis manos, y habré visto trabajar a otros tantos además de los mios.
Aquest interessant llibre sobre els cans de caça espanyols, escrit pel director de la “Biblioteca venatoria” i del diari “La Ilustración Venatoria”, dedicà tot el capítol octau al Ca Mè. Aquest capítol destaca sobretot la bona opinió que d’aquesta raça han tingut diversos autors de temes de caça.
Català 
Español